Talento Joven CV – CaixaBank- Levante-EMV » Cultura

Blanca Graciá Rodríguez

Categoría: Cultura

Música vieja, espectadores viejos’, leí una vez en un periódico. Es lo que la gran mayoría piensa cuando escucha hablar de música clásica. Como músico profesional me pregunto, ¿por qué una base artística tan buena como la de la música clásica cae cada vez más en el desinterés?
La necesidad vital del arte en la sociedad como forma de expresión es innegable, siendo más visible que nunca en esta época tan difícil. Afortunadamente hoy en día el arte se puede manifestar y alcanzar a través de medios muy variados, lo que hace más sencillo, cómodo y barato su disfrute. No obstante, el desinterés hoy en día por él es mucho más evidente. Ante esta situación siempre he reflexionado acerca de la forma en que la música clásica pudiera adaptarse y formar parte de la sociedad actual. ¿Por qué ir a ver un musical, una película o una obra de teatro es una práctica habitual, pero ir a ver una ópera es considerado elitista? ¿Por qué ocurre esto, si en todos ellos la música está presente como un elemento fundamental de expresión?
Mi deseo siempre ha sido despertar interés de nuevo por la música clásica, concretamente la ópera. Que la gente disfrute de este género en el que se aúnan música, poesía, teatro, escena y danza. Para ello, pienso personalmente que es necesario una reinvención con un carácter más desenfadado y cotidiano. Un narrador que guíe la trama y consiga que el público se sienta parte de la historia, sin dejar de lado la profesionalidad escénica y musical.
Me formé en el Conservatorio Superior de Valencia en la cátedra de piano, y tras esto decidí buscar nuevos horizontes en Europa, actualmente en la ‘Hochschule für Musik und Tanz’ de Colonia (Alemania). La música ocupa prácticamente cada espacio de mi día a día y considero la voz uno de los instrumentos más puros que existen. Ante esta curiosidad he investigado y observado mucha música para canto, participando en concursos, masterclasses y conciertos. Todo esto me llevará a Amberes el próximo Enero con una beca de posgrado para profundizar sobre la ópera y su montaje.
Siento pasión por lo que hago, y siempre he creído cierto aquello de que ‘la música te elige a ti’. A mí concretamente decidió darme un lugar al lado de las voces y del mundo operístico, e intento dar lo mejor de mí para mejorar cada día. Es por eso que siempre he pensado, ¿por qué tras tantos años de formación y sacrificios, no hacemos algo para despertar el interés por nuestro trabajo? Me gustaría que en un futuro la sociedad disfrutara y valorara mucho más del resultado de toda nuestra dedicación. Los artistas hacemos de la profesión nuestra forma de vivir y mirar al mundo.
——————————————————————————————-
‘Música vella, espectadors vells’, vaig llegir una vegada en un periòdic. És el que la gran majoria pensa quan sent parlar de música clàssica. Com a músic professional em pregunte, per què una base artística tan bona com la de la música clàssica cau cada vegada més en el desinterés?
La necessitat vital de l’art en la societat com a forma d’expressió és innegable, sent més visible que mai en aquesta època tan difícil. Afortunadament hui dia l’art es pot manifestar i aconseguir a través de mitjans molt variats, la qual cosa fa més senzill, còmode i barat el seu gaudi. No obstant això, el desinterés hui dia per ell és molt més evident. Davant aquesta situació sempre he reflexionat sobre la forma en què la música clàssica poguera adaptar-se i formar part de la societat actual. Per què anar a veure un musical, una pel·lícula o una obra de teatre és una pràctica habitual, però anar a veure una òpera és considerat elitista? Per què ocorre això, si en tots ells la música és present com un element fonamental d’expressió?
El meu desig sempre ha sigut despertar interés de nou per la música clàssica, concretament l’òpera. Que la gent gaudisca d’aquest gènere en el qual es conjuminen música, poesia, teatre, escena i dansa. Per a això, pense personalment que és necessari una reinvenció amb un caràcter més desenfadat i quotidià. Un narrador que guie la trama i aconseguisca que el públic se senta part de la història, sense deixar de costat la professionalitat escènica i musical. Em vaig formar en el Conservatori Superior de València en la càtedra de piano, i després d’això vaig decidir buscar nous horitzons a Europa, actualment en la ‘Hochschule für Musik und Tanz’ de Colònia (Alemanya). La música ocupa pràcticament cada espai del meu dia a dia i considere la veu un dels instruments més purs que existeixen. Davant aquesta curiositat he investigat i observat molta música per a cant, participant en concursos, masterclasses i concerts. Tot això em portarà a Anvers el Gener vinent amb una beca de postgrau per a aprofundir sobre l’òpera i el seu muntatge.
Sent passió pel que faig, i sempre he cregut cert allò que ‘la música et tria a tu’. A mi concretament va decidir donar-me un lloc al costat de les veus i del món operístic, i intent donar el millor de mi per a millorar cada dia. És per això que sempre he pensat, per què després de tants anys de formació i sacrificis, no fem alguna cosa per a despertar l’interés pel nostre treball? M’agradaria que en un futur la societat gaudira i valorara molt més del resultat de tota la nostra dedicació. Els artistes fem de la professió la nostra manera de viure i mirar al món.


La votación ha finalizado ¡Gracias por tu interés!